Ja n'hi ha prou!

Nosaltres "a la nostra"... perquè ningú podrà res contra un poble unit, alegre i combatiu. Apa, un altre vídeo per fer circular ;-)))

Pep l'ambaixador

Què us sembla si fem córrer aquest vídeo?... Hem d'aprofitar qualsevol coseta, qualsevol detall que ens pugui afavorir ;-))

Una bona bronca!!

Aviso... dura deu minuts i mig... Ara bé, veient-ne un trosset ja et fas a la idea... ;-)

La màquina de fer hamburgueses

Bé, en realitat... estan tallant un cervell humà... d'una dona de 65 anys. Es tracta de fer un atles cerebral... Quines coses!!

Siguem realistes, ostres!!

Ara s'ha posat de moda dir "CUPCAKE"... però, en realitat, són MAGDALENES... magdalenes com sempre, però amb diferents varietats, amb xocolata, amb boletes de colors per damunt i un xurret d'alguna cosa... però magdalenes!!

Plou

Gooooooooooooooooool

CAMPIONES DE LLIGA I COPA!!

Saber y ganar

Hi ha un programa de televisió que, sempre que puc, miro... És un concurs diari que fa un munt d'anys que està en antena (els premis que donen són tan raquítics que, clar, ja els hi va bé per pressupost), es tracta de Saber y Ganar.

Una de les proves que hi ha en el programa es diu "La parte por el todo" i és de les meves preferides. Amb un trosset de foto minúscula has de descobrir un monument, amb una frase un llibre, amb uns acords una peça musical.

Dimecres passat, la imatge que van ensenyar era aquesta que he posat. Ahir -que jo no ho vaig veure- un concursant la va encertar, es tracta d'un quadre de Hopper "La oficina de nit", de 1940. Veieu la màquina a la part inferior esquerra del quadre?

Doncs bé, he de reconèixer que abans de tenir blog no havia sentit a parlar en ma vida de Hopper i que vaig saber alguna cosa d'ell a través de la catosfera: L'avatar de la Kweilan, la barra lateral de l'Elfri, algunes imatges de Relats Conjunts... I, sí, m'agrada quan puc dir que aprenc coses aquí ;-))

Centre d'idees

Sóc genial!!

Sóc fantàstica, magnífica!! ;-))) Tinc una oïda musical de Matrícula d'Honor!! :-DD

Jo sabia que cançó del segon vídeo del post anterior a mi em sonava molt, que alguna vegada l'havia sentit i se m'havia quedat al cap... oh, yeah!

Au, tothom a cantar, que aquesta peça porta molt bon rotllo ;-))

Doncs jo no la coneixia!

Ara imagino que dic que he descobert una cançó... que... resulta que no sé si l'he descobert ben bé jo...

Començo pel principi...

Estava mirant un vídeo d'aquests tutorials de manualitats que tenia una música de fons que m'ha agradat. He pensat que si la persona que havia fet el tutorial era considerada, al final posaria el títol del tema, i així ha estat. La intèrpret, una tal Yael Naïm (llegeixo a la Wiki que és una cantautora nascuda a França el febrer de 1978) i la cançó es titula The Only One

Llavors he pensat que si aquesta m'agradava, potser d'altres també m'agradarien... Ho provo...

Mare meva!! Però si em sona moltíssim!!... Ah, doncs jo no coneixia a aquesta noia abans, de veritat...

Oh, fantàstic mes de juny!!

Ja m'he tallat el cabell

D'aquí a quatre hores exactes començarà la cerimònia de Confirmació del meu grup de Catequesi! ;-))

Després de mig any, he anat a la perruqueria (volia anar una mica "maca")... Aquest és el resultat... Com em fa gràcia fer aquests posts tan absurds, potser d'aquí un temps en faré un altre per comprovar el creixement.

Us deixo, tinc MOLTA feina per acabar encara i ha d'estar tot a punt.

També tinc milions de posts per comentar... Em sap greu!!

A partir de la setmana que ve tornaré a ser jo, perquè ja s'haurà acabat el curs... Els trobaré molt a faltar :-)

El meu cabell gris. Post natural al cent per cent.

Fa catoze mesos vaig fer un post en que m'acomiadava del meu cabell caoba (de "trampa")...

Havia estat uns dos mesos sense tenyir-me (ja es veu a la foto). Me'l vaig fer tallar molt curtet perquè sortís el color natural... Al cap de dos o tres mesos més el vaig tornar a tallar curt i el novembre va ser la darrera vegada que vaig trepitjar una perruqueria. Aquest és l'aspecte actual del meu cabell (la foto és de fa pocs minuts)

Aquí la deixo com a testimoni que els anys no passen sense deixar la seva marca...

Sigfrid

Bon día, humans!

Avui m'he despertat amb el nom de Sigfrid al cap. He de dir que no conec ningú que s'hi digui, així doncs no sé perquè, de "bon matí" (ehem) em ve al cap, com una paraula aïllada, com una aparició... "Sigfrid"... És un senyal que el protagonista del meu proper Relat Conjunt s'ha de dir així?

Nens, nois i homes que passeu per aquí. Us agradaria dir-vos Sigfrid?