Forgotten sunglasses (Relats Conjunts) (Cinquè)

Vladimir Kush, Forgotten sunglasses, 2008

- Ah, no?
- No. Em pots ben creure.
- Llavors, com és el seu òrgan de visió?
- Sense ulls!
- Sense ulls?? Com vols dir “sense ulls”? I per on miren?
- Perdona, és que... Sí que tenen ulls però no els tenen a l’òrgan de visió... Sé que costa de creure, però... tenen els ulls enganxats a la cara!!
- Apa, va! No pot ser!! Però que dius? Pobres terrícoles!! Els ulls enganxats a la cara... Com si fossin el nas, o les orelles!! De veritat que m’ho imagino i m’esgarrifo... Si em resulta fastigós i tot!!... No m’estàs prenent el borrissol?
- No, no et prenc el borrissol, Fggntynnnnnzeq, saps que sóc un investigador seriós.
- Però llavors, quin servei poden fer uns òrgans de visió sense ull?
- Ah, és que alguns no hi veuen bé i... llavors, hi posen un vidre... es posen l’òrgan de visió davant aquells ulls enganxats i...
- No hi veuen bé? Però què els passa? No enfoquen correctament? Tenen els ulls enganxats a la cara i, a més, espatllats? No els hi funcionen? ... No pot ser, Wrtbbbbbaston, sé que creus que ho has vist, ets un bon explorador, però això em sembla massa. Ulls enganxats i espatllats. Ha estat una al·lucinació pel canvi de sistema gravitatori!!! Ja has passat el CCFVEREI (*)?
- Clar que he passat el CCFVEREI. Ara en vinc i t’asseguro que estic perfectament. Anem al Pati, en breu arribarà la resta dels membres del Consell i us mostraré les captures de reflexos animades que porto i veuràs que és tal com et dic.
- Caram, caram, caram... Si és exactament com ho expliques serà la cosa més rara que he sentit en ma vida. Ulls enganxats a la cara. Òrgans de visió amb un vidre curatiu...

(*) Control de Correcte Funcionament Vital d’Exploinvestigadors Retornats d’Excursió Interplanetària


Escrit seguint la proposta de Relats Conjunts.

La Sardana del Barça.- Cobla Principal de Terrassa.

Me l'ha passat una amiga per correu i trobo que queda genial!! Oi que sí? :-)

30

Forgotten sunglasses (Relats Conjunts) (Tercer)

Vladimir Kush, Forgotten sunglasses, 2008

- No m’ho puc creure.
- Doncs creu-t’ho perquè jo era dins el despatx i ho vaig veure i sentir tot.
- Però és que és molt fort... Mai no m’ho hagués imaginat... – el noi afluixa el pas.
- No t’aturis, no perdis el ritme, Josep, camina home, o farem els cinc quilòmetres en un temps de vergonya.
- Es que avui estic cansat. La sorra crema més, es nota que ja ens apropem al juny... Va, explica, explica.
- Doncs això. Jo era dins el despatx. L’Herrera estava dictant una carta a la secretària nova, jo era a la dreta, arxivant aquell rotllo d’expedients impagats quan, tal com t’ho dic, s’obre la porta i entra en Llorenç, aixecant una escombra com si portés una llança, i, sense cridar gens, com si estès ben tranquil va i diu... Aaaaaaaaaaaaaiiiiii aaaaaaaaiiiiiii ooooooooohhh ostres, ostres...
- Sense cridar? Però si estàs cridant com un desesperat!!
- Calla, burru!! Que no veus que m’he fet mal? Ooooufff... ostres, sang! Merda!... Mira! Què és això? –senyala amb un dit a terra- He trepitjat unes ulleres!! Vidres!!... sang... Un imbècil s’ha deixat unes ulleres... ai, ai... ostres, que em fa mal, eh? ves, ves allí al puestu de la Creu roja, si us plau, Josep... ufff... que em marejo.

En Josep surt corrents cap al petit punt d’assistència de la Creu Roja i en Carles es deixa caure a terra, té un bon tall al peu i li roda el cap.

Com parlant per si mateix, va mormolant:
- Quina mala sort. Un bon tall, ostres... ufff... merda d’ulleres!

Fins que una veueta li contesta:
- Ja n’hi ha prou de queixar-se, eh? Que tu total t’has fet un tall al peu, però a mi m’has esclafat un ull!! Sí, sí... sóc jo qui parla... A tu, valent, que m’has aixafat sense cap consideració!! I a mi qui em curarà això, eh?



Escrit seguint la proposta de Relats Conjunts.

Les puntaires

Nova secció d'humor

Ei, fa riure, eh?
Què, Espe? Desviant l'atenció del dèficit?... Ai, mareta meva, quina gent!!

El meu arbre és molt valent!

L'avi

Avui hem estat tot el dia fora de Reus. Hem anat a l'enterrament d’un avi que tenia quatre néts. El més gran dels quatre farà dinou anys la setmana que ve. El més petit té onze anys i mig. Entre ells dos, un noi de setze i una nena de catorze.

El de setze i el d’onze són els meus nebots. El de dinou i la de catorze són els seus cosins. Tots quatre han crescut molt units. Les seves mares (una de elles és la meva cunyada) són, a més de germanes, bones amigues, companyes...

Mai havia vist uns néts plorar tant per la mort d’un avi. No havia vist plorar els meus nebots des de que eren nens petitons.

Jo ja sabia que el senyor Lluís era algú que estimava moltíssim els seus néts (algú súper afable amb tothom), que hi jugava, que els explicava històries que s’inventava per ells, que els anava a buscar a l’escola, que els duia a dinar a casa, que...

El que avui m’ha quedat claríssim és que els seus néts també l’adoraven i que el trobaran molt a faltar.

Després de tot, el sentiment que m’ha quedat, no ha estat de tristesa... al contrari... he pensat que els meus nebots (i els seus cosins, és clar) tindran, en el record de l’avi, un tresor i un exemple d’estimació. I segur, que al Cel, ell, n’estarà ben joiós...

Canvis a "Mundoplato"

Amics, amigues, el món està en procés evolutiu constant... Tots sabem que vivim dins un immens parell de sabates, situat damunt d'un plat, suportat per tres especímens amb certa semblança a cavalls... sostingut per una mena de tronc tallat que flota sense rumb conegut (per nosaltres) en la immensitat de l'espai.


Les darreres fotografies obtingudes des de la nostra Estació Espaial Bis-K ens mostren com, de nou, les sabates han mutat.

Merda

És totalment real, el noi existeix i és porter de futbol...Però fa "cosa", no? :-)

Somni...

Abans d'ahir vaig somiar que em posava uns mitjons de color fosc i, quan em mirava els peus, els mitjons eren claríssims. És cert, eh? Deu tenir alguna explicació?

Quines coses de somiar!

739, Benvingut a casa!!

Aquí tenim la nova troqueta de 739, encara sense embolicar al cartronet, al costat de la seva germana, 738 (que ja tenia) i que és una miqueta més fosca.

Com molt bé ha dit la YÁIZA al post anterior, els fils no tan sols tenen número, també tenen nom :-)

DMC 738 Tan Very Light
DMC 739 Tan Ultra Very Light

El que és, és...

Dedicat a en XEXU i en MAC ;-))

Magnífica i artística composició en la que s'observa un estoig de sis retoladors grisos, ben variats, i dos petites bobines de fil mouliné DMC dels números 738 i 740

Aquí, segons fotos trobades a Internet, la comparació entre el 738 i 739

M'he quedat sense 739

Hola 739, a veure si aquesta tarda puc anar a comprar-te!!

aPARAULA'm.- Sorpresa

No enganyo ningú si dic que aquest Petit blog és, fins i tot per a mi mateixa, una sorpresa constant. No tenia ni idea de quina paraula fer i en un tres i no res, ha sortit!


Definició del DIEC

Gràcies, Pep!!

De tot cor.- Tomeu Penya

Cosmogonies... curioses

Copio d'aquí:

(Parla del cosmos hindú) "En cuanto a su concepción del cosmos"... "La más conocida y quizá la más antigua, es aquella en que se consideró que Brahma, por un acto de pensamiento, dividió el huevo primigenio en dos y formó con una mitad el Cielo y con la otra la Tierra"... "En el lácteo océano nadaba una enorme tortuga, sobre cuyo caparazón se apoyaban cuatro elefantes, cada uno localizado hacia un punto cardinal. A su vez, estos animales sostenían sobre sus lomos a la Tierra, formada por un disco simétrico donde, con una pendiente primero suave y después brusca, se formaba una gran montaña central."...



És la idea que agafa Terry Pratchett pel seu "Mundodisco"



Ara bé...

algú em podria dir què és això que vaig veure dissabte per la tarda?

Exercici gramatical

- Tothom a taula!!
Va xiuxiuejar suaument la dolça mestressa en un crit fastigós que em va perforar el timpà per sempre més durant unes tres setmanes. Per evitar el dolor fefaent i esmolat vaig vomitar una mica d’aiguaneu -més que res per desfogar-me- em vaig tirar per terra, sense cap llàgrima elemental, vaig levitar uns grams i me’n vaig anar a dormir en la total ignorància, sota l'ombreta, l'ombreta d'un pi.
- I què has fet, mà elèctrica?
- He buscat “diec” al “diec” i m’ha dit que no s’ha trobat cap entrada coincident.
- Ja passa...
- Hi ha passa?
- Passa, passa, agafa el comprovant i talla. Agafa la grip de cartró. Agafa unes característiques creixents. Canta tres colors principals, tots iguals, ben variats, idèntics, empolsegadament lluents i esborra la roda.
- Mai més. No.
- Fideus multiplicats!! Esborra la roda, dos!
- Esborrada la he.