EL DRET A DECIDIR D'UN POBLE ÉS L'EXERCICI DE LA DEMOCRÀCIA EN ESTAT PUR. A QUI FA POR AIXÒ?

dijous, 14 d’abril del 2011

Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaahhhhhhhhhgggrrr

AAAAAAAAAAAAAHHGGGRR
No res, res... tenia ganes de fer un bon crit, ostres... i l'he fet!!!

I una pregunta... seriosa... important... Què faré el dia que el meu cervell arribi a la seva capacitat límit de memòria?... Tinc un relat començat sobre el tema... però no recordo on el vaig escriure... Tinc tantes llibretes com Dame Agatha i totes submergides en la més total i absoluta de les anarquies... No, sí que recordo on és... a la llibreta de tapes liles, la que és dins la bossa més hippie de totes les bosses que es fan i es desfan: la meva.

Va, nenaaaa, ves a posar la rentadora... ara!! Ja!! Aixeca't!!... És una ordre!!

(encara sóc aquí... no em faig cas)

Si no vas ara mateix a posar la rentadora, et castigo dos dies sense ordinador...

Voooooooooooooooooy

4 comentaris:

  1. jejejeje!!! va, consola't que no ets la única despistada!!!!! jo en conec una que ara mateix no recorda on té els apunts de la reunió que té demà!!!!

    això si, veus, de vegades, m'agradaria arribar al tope de memòria de llarg termini i no recordar tantes altres coses que recordo. Sovint m'espanto a mi mateixa recordant coses que ningú més recorda

    ResponElimina
  2. eeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeh jo també tinc moltes ganes de cridar ! la memòria dels pcs sí té un límit la del cervell no!

    ResponElimina
  3. Tu no et pots quedar sense memòria, Assumpta. I si de cas ja et comprarem uns gigues de més. Però m'ha fet gràcia això de que tens un relat començat sobre excedir la capacitat de memòria, però NO RECORDES on és!

    ResponElimina
  4. RITS, els tres darrers dimarts de catequesi cada dia m'he deixat una cosa: El primer dia la carpeta damunt la taula de la classe... i jo ja era al carrer. Vaig enviar una nena (que pot córrer i jo no hehehe) a buscar-la.
    El segon dia la jaqueta penjada dins la classe i jo també ja era al carrer. Aquesta vegada vaig donar jo la volta i vaig tornar a entrar.
    El darrer dia em vaig deixar la bossa a casa!!! amb els retoladors de pissarra i altres coses a dins!!... Però ja no vaig donar mitja volta, vaig anar i aquell dia no vaig escriure res a la pissarra...
    Allò de "algun dia perdré el cap" em comença a fer por :-))


    ELFRI, crida, xiqueta, crida, que va molt bé i és molt saludable!!
    Un bon crit per desfogar-se i treure tot allò que ens molesta o ens fa mal, cap enfora!
    De veritat creus que la memòria del cervell no té límit? :-) Caram!! M'acabes de donar una alegria!! ;-))


    XEXU, hehehe això que no recordava on era el relat ho vaig posar per fer riure ;-)) així que m'ha fet molta il·lusió llegir que t'havia fet gràcia!
    D'acord... crec que m'hauries de comprar un Disc Dur extern, just in case! :-))

    ResponElimina