EL DRET A DECIDIR D'UN POBLE ÉS L'EXERCICI DE LA DEMOCRÀCIA EN ESTAT PUR. A QUI FA POR AIXÒ?
dijous, 30 de setembre del 2010
No tot és...
dimecres, 29 de setembre del 2010
La memòria... i “anything you need... anything you want... my life... baby”
La memòria és un element estrany... al menys la meva. Rara, molt rara... però me l’estimo perquè és meva i ja m’he acostumat a la seva forma de funcionar, als records precisos de coses que no em serveixen massa, converses senceres, escenes de pel·lícules, anècdotes de tot tipus, posts i comentaris llegits... i a oblidar allò que és pràctic com reunions i llistes de supermercat...
Avui em llevo, engego el mòbil (per la nit sempre l’apago per si les publicitats a hores impresentables) i també engego la ràdio: Catalunya Informació... i em trobo que fan musiqueta... ah, sí, avui és el dia de la vaga! La música que han triat és bona, m’agrada... escolto una mica i llavors en comença una que feia anys que no sentia... què maca és!!... ostres, ostres, qui la cantava?
Impossible recordar-ho. Tracto de memoritzar part de la lletra tal com la vaig sentint per buscar-la a Google... “anything you need... anything you want... my life... baby”... la veritat és que deu haver milers de cançons amb aquestes frases a la seva lletra... a més, com no m’ho apunti aviat sé que em marxarà de la memòria perquè són frases soltes i no les podré retenir...
Estic visualitzant el cantant tan clarament com si el tingués al davant.. home blanc amb el cabell molt negre, serrell, ulleres grans de muntura negra, guitarra... em ric de mi mateixa pensant en posar la descripció a Google amb un “singer” al davant o al darrera... Vaig al menjador a apuntar-me totes les frases que recordo de la cançó i connectar el router i, mentre camino, com un regal del meu cervell, em ve un nom al cap: ROY ORBISON!!... I em poso a riure, perquè, m’hagués jugat el que fos a que era impossible que recordés el seu nom... Roy Orbison, i tant!!... Ara ja no cal que corri a apuntar res...
Ara deixo per un moment la idea de connectar-me ràpidament a Internet i torno a l’habitació... a fer les pregàries de cada dia, que sinó ho faig després ho enyoro...
I quan ja he saludat al Senyor i a Maria, engego el PC, busco la cançó, obro un Word i escric aquest post.
Roy Orbison.- You Got It
dissabte, 25 de setembre del 2010
Setembreeee!!
Vaaaa Assumpta!! Que s'acabarà setembre i encara no li has fet una festa... eeeeeei!!
Dancing in september!! Uaaaaau!!
Ara estic fent allò de teclejar al ritme de la música hehehe
Ieeeea!! Tardor estimada!! ;-))
Avui no he llegit ni una pàgina... i què? :-))
divendres, 24 de setembre del 2010
Llegint...
Tinc dos llibres començats... i els dos m’agraden molt!... Però em costa trobar el moment... és com si necessités buscar no tan sols "temps" sinó un "estat mental" concret...
Aquesta tarda he agafat el de “Cuadernos secretos de Agatha Christie” de John Curran (és un anàlisi dels blocs de notes en que l’autora escrivia, tal com li venien al cap, temes, personatges, diferents possibilitats de solucions... per després escriure les seves novel•les) i n’he llegit unes trenta pàgines. Això és moltíssim en comparació amb el que he llegit els altres dies (i és que és molt interessant i em fa molta il•lusió llegir-lo, però és complicat... a cada paràgraf que llegeixo, m’aturo, penso en els llibres als que fa referència, intento recordar-ne els detalls...)
El de les “Cartes des de la Presó” de Dietrich Bonhoeffer no té res a veure amb l’altre i, tot i que de moment no explica res terrible -si és que estar empresonat pels nazis no fos terrible, clar-, doncs el fet de saber que al final el van executar, em fa patir. No ho puc evitar... i, malgrat això, m’agrada molt llegir les seves paraules, no el deixaria pas per res, el vull acabar...
Potser és que tots dos exigeixen esser llegits “a petites dosis” perquè has d’anar assimilant, pensant, relacionant... No són novel•les... Sí, deu ser això.
Ah! I també estic mirant de llegir el nou llibre que hauré de fer servir aquest curs per Catequesi, però aquest és fàcil d'entendre, molt maco... tot i que tampoc el vull devorar de cop o no l’assimilaré bé. Ahir vaig descobrir la vida de Charles de Foucauld
dimecres, 22 de setembre del 2010
El mateix temps que avui
- Em poso la jaqueta?
- No fa fred, eh? Fa xafogor...
(Surto a la terrasseta)
- I tant, fa xafogor... a veure si ens plourà! Agafo el paraigües ;-)
- Fa vint anys feia el mateix temps que avui...
- És veritat! ;-) Havia plogut el dia abans i tot el dia va estar gris... però va aguantar hehe... Espero que no ens plogui ara...
dilluns, 20 de setembre del 2010
Finals de setembre...
Mentre la pluja s’intensifica, una i una altre vegada repeteixo els mateixos gestos... Vaig a llegir.
Un tro. Aigua.
Crits d’infants enxampats pel xàfec a la sortida de l’escola... i un altre tro (aquest segon dels que fan por)... Vull anar a llegir. M'obligo a apagar l'ordinador una estona.
diumenge, 19 de setembre del 2010
Es diu Olga...
És molt jove i molt bonica, té un somriure preciós. Se la veu valenta, decidida, convençuda i il·lusionada amb el que fa... es diu Olga, és bielorussa...
divendres, 17 de setembre del 2010
Un te calentó
Acabo de preparar un te calentó... i quina olor tan bona que fa! I què agradable és quan l’ambient refresca!!
dimecres, 15 de setembre del 2010
Happy Birthday, Dame Agatha!
No tinc cap dubte que ella és una de les culpables de la meva afició a la lectura.
Per celebrar-ho, una pàgina escrita per ella... justament, de forma clara i senzilla, els elements bàsics d’una novel•la de misteri.
La foto l’he tret d’aquest llibre que estic llegint actualment...
El joc de les semblances i les diferències...
La mirada... és ben bé la mateixa... potser el que pensa de sí mateix... l'obsessió per una ciutat...
dilluns, 13 de setembre del 2010
Què faig amb el relat?
De fet l’escrivia per un altre lloc, una revista que demanava si la gent volia col•laborar... feia temps que hi pensava... i just quan em ve una idea, resulta que ja no admeten relats si no ets “subscriptor”... i ara no sé què fer-ne.
Post especial...
Post especial per a miops.
(Aquest el dedico a l’Elvira, no perquè sigui miop, que no ho sé, igual té vista de linx, sinó perquè crec que li farà gràcia) ;-)
És un somni?
La nena del post de La Goma d’esborrar (el del passat dimecres), s’ha mogut... Ha deixat de dibuixar i m’ha mirat un moment. Després ha seguit pintant...
Confirmat!!
El meu mòbil nou s'il·lumina tot solet quan són les dotze... després es torna a apagar. No sé quin sentit té, però ho fa.
dissabte, 11 de setembre del 2010
Catalunya estimada...
divendres, 10 de setembre del 2010
Per prendre notes...
dijous, 9 de setembre del 2010
Tot teclejant...
dimecres, 8 de setembre del 2010
La goma d'esborrar...
Quan era petita, un dia, mentre feia un dibuix, em va venir al cap el pensament que si agafava la goma d’esborrar i la passava amb força per damunt de l’altre mà o d’un braç, aquell trosset “de mi” desapareixeria.
Ho vaig provar... no les tenia pas totes, no... però no va passar res, no em vaig fer cap forat a la mà... me'n vaig alegrar ;-)
dilluns, 6 de setembre del 2010
Ressenya...
Per un llibre que algun dia llegiré...
divendres, 3 de setembre del 2010
Didier Lourenço
dimecres, 1 de setembre del 2010
Penso en la tardor i somric...
Penso en la tardor i somric... i l'espero, la somio... i quasi em sembla que, darrera aquesta calor que encara sento, puc escoltar els seus passos que s'apropen...
La primera foto és del 22 d'octubre de l'any passat i la segona del 20 de setembre també de 2009