EL DRET A DECIDIR D'UN POBLE ÉS L'EXERCICI DE LA DEMOCRÀCIA EN ESTAT PUR. A QUI FA POR AIXÒ?

dilluns, 17 de juliol de 2017

El ruc català...

Aquí us deixo aquest vídeo que m'ha fet molta gràcia :-)) (perdoneu la brevetat del post, però és que fa calor hehe)

divendres, 7 de juliol de 2017

Dedicat a en MAC

Ja el vaig veure fa dies i ja li vaig comentar a ell... però com ara ja sé incrustar vídeos (endevineu qui me n'ha ensenyat hehe), el posaré també aquí

El que heu de veure és un vídeo... espereu uns deu segons que es carregui.:





dimecres, 21 de juny de 2017

Més tuits que m'agraden (6)

A mi que no em diguin mai més que els catalans no tenim sentit de l'humor... 


dimarts, 30 de maig de 2017

Avui dos tuits diferents... Tuits destacats (5)

El primer correspon a Antifascistas Unidos, que fa un recull de "ZASCAS" i, entre ells, trobem aquest, brutal, boníssim, d'en Gabriel Rufian a Almudena Negro, relacions públiques de La Razón. He mirat de buscar-lo directament al Twitter d'en Rufian però imagino la la Negro, en veure el ridícul fet, deuria esborrar el seu tuit i, clar, ha desaparegut o, al menys, jo no l'he sabut trobar. Sort que sempre hi ha qui guarda aquestes perles:







El segon no sé si fa riure o fa plorar... però es bo deixar patent el nivell:


dilluns, 29 de maig de 2017

Tuits destacats (4)

Aquest vespre he rigut de bona gana amb aquesta piulada de Kim Aulet! :-)



diumenge, 14 de maig de 2017

ENHORABONA, PORTUGAL

Seieu còmodament, respireu profundament, poseu el volum ben fort i gaudiu de la cançó guanyadora de l'Eurovisió en aquesta versió final (en la que el cantant, ja guanyador, interpreta juntament amb la seva germana, que és la compositora però que no havia cantat en el moment del festival). Una preciositat. Ja era hora que no guanyés una d'aquelles que totes són iguals...


Els nostres veïns han quedat els últims, els representava un català molt content d'anar en nom d'Espanya i tal (deu ser dels Siudadanus, del PP o del Pesesé)... si és que el que no lliga, no lliga.

Si voleu sentir la cançó tal com ha sonat durant el concurs, us la poso aquí... Nooooooooo la d'Espanya no, la de Portugal!!

Ha guanyat aclaparadorament, tant en la votació dels "experts", com en la del "televot" (els espectadors), amb una majoria impressionant de països donant-li la puntuació màxima (els famosos "twelve points")

dijous, 11 de maig de 2017

No és el mateix...

Faig aquest post en aclariment a alguns comentaris llegits en AQUEST altre d'en XEXU.

A veure, companys...

- Això és un ADVOCAT, amb "D" de "DRET" (Facultat de Dret i tal... )


- Això és un ALVOCAT, amb "L" de "Lauraceae", el grup de plantes amb flor a la que pertany



dijous, 27 d’abril de 2017

Tuits destacats (3)

Com sabem, cada nou escàndol del PP porta aparellat un nou escorcoll a ca'ls Pujol. Així, a les notícies poden parlar d'això i compensa una mica.

Arran de tot això hi ha una sèrie de tuits molt enginyosos. Uns dels millors són els d'en MAX





dilluns, 17 d’abril de 2017

dissabte, 15 d’abril de 2017

Tuits destacats (1)

Inauguro secció!! (Bé, de fet, és la primera vegada que tinc una secció, hehehe) però és que moltes vegades trobo pel tuiter perles boníssimes que m'agradaria compartir amb vosaltres. Comencem amb aquesta del tuitaire MANEL RIU:

dimecres, 8 de març de 2017

dimecres, 1 de febrer de 2017

Relats Conjunts: "Soir bleu" (Tercera Proposta)

Edward Hopper, 1914, Soir bleu

- Papiiiiiiiiiiiiiiiiiiii
En Joan obre un ull... Espera un segon...
- Papiiiiiiiiiiiiii vineeeeeeeeee
Pega un bot, salta del llit i mentre allarga una mà per agafar les ulleres, amb el peu arrastra una sabatilla. Se les posa i surt corrents. La Marga obre la llum. Les cinc i vint. La nena ha cridat. En Joan entra a l’habitació de la Laia.
- Què tens, nina? Que has tingut un malson?
- No, papi... és que tinc pipí... i...
- Tens pipí? Però si ja fa temps que hi vas soleta. Que no et trobes bé?
- Sssssii... nem, nem... Acompanya’m tu.
En Joan pensa que la petita deu haver tingut algun malson i que l’ha cridat per por a trobar-se qualsevol monstre pel passadís. Somriu. Li agrada ser l’heroi de la seva petita, el seu protector...

Al dia següent... una escena similar... i a l’altre igual...

- Papiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii
La Marga obre els ulls...
- Joan, a aquesta nena li passa alguna cosa. No és normal que et cridi cada nit. A veure si aconsegueixes que t’ho expliqui. Si feia mesos que anava soleta al lavabo!
- Sí, sí, tens raó... Ja viiiiiiiinc...

Cinc minuts més tard, a l’habitació de la nena, en Joan l’ajuda a tapar-se bé... Li fa pessigolles i ella riu. Tot sembla normal... Llavors, com sense donar-li massa importància, li pregunta...
- Com és que vols que et torni a acompanyar al lavabo?
- Mmmm... No sé.
- Que t’has tornat a fer petitaaaa? Què ets molt petitona, petitonaaa?
- Hahaha... No... Que ja sóc una mica gran...
- El pare t’acompanyarà sempre que vulguis, però si et passa alguna cosa m’agradaria que m’ho diguessis...
- D’acord...
- Au, ara a fer nones!
- ... Sí...
- Bona nit.
- Bona nit... Papi!!
- Digues –en Joan es torna a apropar amb un somriure... Digues, nina.
- És que em fa por!... em fa molta por el quadre nou del passadís. El que va portar el tiet...
- La làmina aquella que va portar de Nova York? La del pallasso i tota aquella gent que sembla disfressada?
- Sí, em fa molta por! –diu mentre estira els braços cap a son pare- Aquell pallasso i aquella dona tan rara... Se’ls hi mouen els ulls!!
- Com?
- Si... durant el dia no, però per la nit... si vaig sola, mouen els ulls i em segueixen... Papi, no m’agrada gens aquest quadre. És lleig... i...
- No pateixis gens. Ara mateix el papi el treu. Fora quadre...

Al dia següent en Joan s’emporta la làmina emmarcada que li va regalar son germà com a record de la seva visita al Whitney Museum of American Art de Nova York al seu despatx... Encara presumirà davant dels companys...

Per la nit la Laia dorm com un angelet.


Escrit a proposta de RELATS CONJUNTS

dijous, 5 de gener de 2017

Un nen ben educat

Doncs sí, em fa molta gràcia aquest micro vídeo que vaig veure a l'INSTAGRAM...

Cliqueu AQUÍ


dilluns, 5 de desembre de 2016

Anuncio un experiment

El dimecres, dia 7 de desembre, es posa a la venda a l'ALDI aquest producte


Jo me'n compraré una i miraré si em serveix per fer aquest servei:


La segona es ven (a un preu entre 16 i 17 Eurus!!! Sí, sí... una animalada) com a base per fer manualitats. Si has de pintar per no tacar la taula, si has de fer coses que necessitin escalfor o materials calents (cera, per exemple) i és de la marca Ranger (de Tim Holtz, que deu ser l'home que s'ha fet més ric de la història a base de vendre materials per fer scrapbooking).


La primera és una senzilla base de teflón que, buscades les qualitats del mateix, diria que pot servir exactament per les citades activitats. Però té un preu de 2 Eurets (bé 1,99)

Ja us explicaré si funciona!


dimarts, 18 d’octubre de 2016

Un enigma!!

Voltant per la xarxa, m'he trobat aquest enigma... així que, amb permís d'en MAC...


En un llac hi ha unes de fulles de nenúfar. Cada dia, la superfície ocupada per les fulles es duplica en grandària. Si es triga quaranta-vuit dies per a cobrir tot el llac, quant de temps haurà passat si ens trobem coberta la meitat del llac?

divendres, 22 de juliol de 2016

Vy khudozhnyk

Una noia ucraïnesa fa uns ninos preciosos de mitja. No sé quina tècnica utilitza, però són una cucada. Els posa al seu instagram i una petita explicació en anglès, tot i que ella mateixa diu que no el domina gaire. Però bé, en casos així no cal tenir un gran nivell, la gent s'entén quan vol. Jo trobava els seus ninos tan macos que li deixava comentaris bonics en anglès, clar... fins que un dia se'm va ocórrer deixar-li en català i, entre parèntesi, deia "in catalan, my language". La meva sorpresa va ser quan ella em va respondre "MOLTES GRÀCIES!"... Llavors, jo vaig buscar alguna frase bonica en ucraïnès per posar-li i així estem, fent que la resta del món vegi l'existència de les nostres dues llengües! ;-)

Avui li he posat el comentari en anglès, i m'ha tornat a respondre en català! ;-)

dilluns, 27 de juny de 2016

Vius i amb molt bona salut.

Una salutació i una abraçada molt forta a tots els brillants analistes polítics que donaven a Convergència per “morta”. Alguns deien que estava “en caiguda lliure”, altres que quedaria lluny de tenir grup parlamentari propi.

Que noooooo! Que estem molt vius! Que entre un munt de dificultats, renovacions, jocs bruts, etc. seguim essent una gran força! I així serà per molt de temps! Estiguem contents, que no anem pas d'enterrament, que estem vius i gaudim de bona salut!



dijous, 16 de juny de 2016

Home is...


El vaig veure al Pinterest d'una noia que fa punt de creu i el vaig trobar simpatiquíssim!
La foto l'he trobat a Google... n'hi ha moltes de semblants ;-)


dijous, 9 de juny de 2016

Acords "mutants"

Doncs sí, es veu que en les ments il·luminades d'algunes persones, els acords poden "mutar". La qual cosa és l'excusa més ximple que he sentit mai per justificar que no et dóna la real gana de complir allò que vas pactar.

Quan algú fa un tracte amb algú altre, ambdós queden obligats pel que han decidit com si, entre ells, allò fos llei i és evident que, si ho volen modificar, ho han de fer per acord entre tots dos.

Mutant
Qualsevol estudiant de primer de Dret (o persona amb sentit comú) sap perfectament que un pacte no es pot canviar unilateralment, per voluntat d'una sola de les parts. Canviar-lo és incomplir-lo, o sigui trencar-lo, faltar a la paraula donada.

Ara bé, un pot intentar incomplir un contracte i justificar que el va signar obligat, o que no li van explicar les coses com eren... però dir que un acord ha mutat? És tractar-nos d'imbècils, mentir-nos i, al damunt, riure's de nosaltres.

Encara hi ha gent que pensi que és molt maco dependre de la CUP? Siiiiiii, pobrets, que els hem de respectar (ells tenen la pell molt fina), ells són la garantia que el procés tirarà endavant...

divendres, 3 de juny de 2016

Realitat virtual


Sóc l'única que pensa que d'aquí un temps es descobrirà que les ulleres de realitat virtual provoquen greus malalties psíquiques? Jugar a enganyar el cervell em sembla una imbecil·litat mida XXL. Si en uns anys augmenten casos els casos de psicosis, no m'estranyaria gens.

dilluns, 18 d’abril de 2016

L'obra d'Alganina, tota una artista... Àlbum-Maleta

Tots sabeu com m'agraden les manualitats... Algunes coses en sé força, d'altres menys però en vaig aprenent... I, de cop, un dia et trobes amb una meravella com aquesta i penses que encara tens moltes coses per descobrir ;-)


Quina passada, eh? ;-)